És a dir, que un pedagog pot estar fora de l’aula… 

El pedagog pot estar en tots els àmbits on hi hagi per-sones que puguin créixer. Jo em dedico al camp de les habilitats interpersonals: management, presentacions en públic, lideratge, reunions, gestió del temps i tot el vessant més comunicatiu, des de comunicació comercial fins a l’àmbit de l’atenció al client. A més, també exercei-xo com a consultora, un món on també hi ha cabuda per al pedagog. Es tracta d’un professional amb un perfil molt complet: compta amb formació psicològica i amb una formació educativa. Més enllà de l’aula, el pedagog pot, doncs, estar a l’empresa donant suport en l’àmbit de la formació dintre de l’organització perquè té un co-neixement molt específic sobre com organitzar l’itinerari formatiu. Sap captar les necessitats formatives de les persones i sap traspassar-les i redactar-les en clau d’un programa formatiu: objectius, continguts, avaluació…

Què més fa un pedagog?

El pedagog és el teòric de l’educació. Té un vessant molt ampli sobre què vol dir formar les persones i què és el que les motiva per aprendre. I amb persones no em refe-reixo només a nens, també a adults. El pedagog detecta ràpidament les necessitats formatives i, sobretot, què és allò que motiva cada persona. I, a partir d’aquí, sap plantejar una formació perquè sigui útil des del primer moment. Ara està de moda tota la formació vivencial i la pedagogia activa, però jo això ja ho vaig estudiar abans del 2000, durant la carrera.

Què significa “formació vivencial”?

La pedagogia activa planteja que la persona ha de viure l’experiència formativa per aprendre. Es tracta de prac-ticar: fer rol-playings, dinàmiques i, sobretot, aprendre a partir d’un marc vivencial. En el meu cas, per exemple, quan faig classe imparteixo la formació vivencial i, des-prés, passo a la teoria. Mai a l’inrevés.

Què fa una pedagoga al món de la consultoria?

La consultoria on jo treballo es dedica a la formació d’habilitats interpersonals i de comunicació. Allà, atenem empreses que volen canvis. Jo ara mateix faig formacions a dues empreses que volen fer un canvi en el servei d’atenció al client.

Com es fa?

La  manera com impartim la formació és molt vivencial i parteix de la pràctica, i aquesta és la clau del canvi que pretenen les empre-ses quan arriben a nosaltres. El procés de millorar el servei d’aten-ció al client d’una organització parteix d’una entrevista inicial amb l’equip directiu, en què intentem descobrir què es el que volen tre-ballar, per què, amb quins objectius i per aconseguir quins canvis. En casos en què l’empresa no demana millorar un servei sinó opti-mitzar la gestió i la cohesió d’un dels seus equips, ens entrevistem amb cadascun dels empleats. A partir d’aquesta primera entrevista, fem una anàlisi de la situació i del servei. Fins i tot podem investi-gar prèviament fent trucades a control o visitant l’organització com a mistery shopper. I, finalment, a partir d’aquesta anàlisi, elaborem una proposta formativa a partir dels objectius establerts per l’or-ganització i de les conclusions que hem extret de la nostra investi-gació i observació. En aquesta proposta dissenyem nous objectius, continguts, metodologia i planificació de les sessions. 

A part d’aquest perfil més tècnic de consultora, també es dedica a la formació tant a la UPC com a Barcelona Activa.

Sí. M’encanta fer classe. Un dels cursos que més gaudeixo im-partint és el de Gestió del Conflicte. Els estudiants preparen una situació laboral que hagin viscut i que els tensioni, els suposi una dificultat, per tal de treballar l’assertivitat, és a dir, la capacitat d’ex-plicar allò que un sent i pensa sense ferir l’altre. L’assertivitat és clau en el món de l’empresa. Dominar la comunicació és bàsic en els temps que corren, i també les pròpies emocions alhora que entens les de la persona que tens al davant. 

A què més es pot dedicar el pedagog?

A la gestió de la formació, a la direcció i gestió d’equips escolars i també a l’elaboració de programes interns, és a dir, a pensar com muntar la formació. De fet, el pedagog ha d’ajudar el mes-tre a decidir com organitzar la formació en l’escola i també a la universitat. Jo crec que a cada universitat hauria d’haver-hi diversos pedagogs, en funció de la dimensió del centre, perquè aquest professional té una visió molt holística de la professió i pot ajudar molt el docent, sobretot quan aquest disposa de molt coneixement tècnic però no sap com impartir-lo perquè sigui après. El pedagog pot ser un gran assessor en qualsevol entorn on les persones requereixin formació. També pot formar, és clar, però aquest vessant d’assessor és molt important i útil, perquè fa que sigui capaç de guiar el mestre a fer la seva formació amena, efectiva i dinàmica. A més, també pot estar en el món de l’empresa i de la consultoria: assessorant, formant, informant, organitzant els itineraris formatius en el departament de recur-sos humans… Té oportunitats també en els àmbits del lleure, perquè pot muntar activitats tant per a adults com per a nens. I a les residències de gent gran, perquè reaprenguin. La piràmide poblacional s’està invertint i cada cop hi haurà més gent gran a les llars, i tots voldrem poder seguir aprenent. 

Què és el que més li va agradar del grau a Blanquerna?

Els seminaris, sens dubte. És la part vivencial, la part de creació. És on creem coses i on, a través d’un professor que t’acompa-nya en aquest procés, aprens de debò, mitjançant l’experiència i la pràctica. Els articles que llegíem, les reflexions que fèiem amb els professors… I també els treballs que ens encarrega-ven, perquè ens ajudaven a treballar en equip i ens ensenyaven a presentar en públic. I aquesta part m’ha marcat de per vida, perquè l’exposició pública que vaig aprendre al grau m’ha servit per a la feina que he fet després: des dels 24 anys que em col·loco davant de grups a fer presentacions, fins i tot ho he fet davant de gent que em triplicava l’edat. Els professors amb experiència laboral també em van marcar: crec que la universitat ha d’apropar-se més a allò que els estudiants es trobaran en el món laboral a través de professors que tinguin experiència en el camp de l’empresa i no només en el de la universitat, que és una bombolla molt impermeable. 

Per on ha de passar la renovació pedagògica de què tant parlem?

Ja es fan canvis a les escoles. No es pot aprendre de memòria. Jo explico el concepte inventat de “fast food cerebral”, que té a veure amb una part fisiològica del cervell. Fa referència al fet que l’ésser humà aprèn allò que el motiva i d’aquell que el sedu-eix. Per tant, hem de buscar gent amb capacitats comunicatives, gent seductora, que sàpiga transmetre allò que vol i que serveixi per motivar. I hem de treballar més en equip. A més, cal deixar d’impartir tantes classes teòriques. El nostre cervell vol fast food, és a dir, informacions curtes, en flaix, que s’entenguin, siguin útils i agradin. En el cas dels nens, hem de fer una valoració prè-via de quins interessos té cadascun i, a partir d’aquí, ensenyar-li el català, el castellà o les matemàtiques a través d’aquest inte-rès i d’una manera molt vivencial. Perquè tot allò que aprenem de debò, ho fem de forma natural i no forçada. Per tant, d’una banda, hem d’apostar per una formació més vivencial (i aquí les universitats encara tenen molt a fer, més que les escoles), per professors amb experiència real al món empresarial, per les ano-menades skills (potenciar les presentacions en públic, el treball en equip, les noves tecnologies…) i per introduir, per descomp-tat, les noves tecnologies, buscant noves formes d’aprenentatge com, per exemple, la gamificació. Finalment, a més de vivencial, la formació haurà de sortir de l’aula: podem aprendre en espais que no siguin l’interior d’una classe. A més, tot i que, òbviament, l’alumne tindrà moments presencials a classe de dinàmica i de compartir, aquests també es traslladaran a casa, de forma que el procés d’aprenentatge continuarà allà.